ARÇ ASENSIO

Per la tarda vam visitar l’església romànica de Santa Justa, d’origen pisà, a la població del mateix nom. A la cripta s’hi guarden algunes relíquies: una dent, part del costellam i tres o quatre vèrtebres. Precisament aquell dia s’hi celebrava la festa patronal, i tot el poble era guarnit amb branques de llorer.

Vam prosseguir el viatge fins a Arborea. És el nom d’una marca de llet fresca, d’un dels quatre jutjats en què es dividí l’illa en època medieval i d’una petita població que abans es deia Mussolínia. Va ser fundada ex novo l’any 1928 amb l’objectiu de dessecar i colonitzar una zona d’aiguamolls infestada de mosquits a través de l’activitat ramadera i l’assignació de terres. De la planificació urbanística d’aquell període hi resta la traça geomètrica dels carrers i els edificis essencials: l’església, l’ajuntament, l’escola, el camp d’esports, el casal, les botigues i el mercat. Més que en la mida –modesta i discreta-, l’empremta arquitectònica feixista queda palesa en l’estil: semblen construccions tiroleses.

- Què passa, a mi m’agrada!, va rondinar la mama.

Un cop allí, no sabíem què fer: o bé tornàvem enrere i voltàvem la badia que s’intercalava entre nosaltres i la Costa Verda, o bé avançàvem fins a Marceddì i creuàvem els dits. L’aposta era arriscada. El mapa que dúiem no dibuixava cap carretera que connectés les dues ribes, però semblaven tan properes...