D’anada cap la costa vam aturar-nos a Sant Nicolò de Trullas, a Semestene. Era el dia de les esglésies solitàries. Aquesta es trobava enmig d’un camp de blat i destacava pels seus frescos, que no vam poder observar, i per la composició de la façana: partida en dues meitats per una cornisa horitzontal farcida d’arcs.
01 de setembre 2009
D’anada cap la costa vam aturar-nos a Sant Nicolò de Trullas, a Semestene. Era el dia de les esglésies solitàries. Aquesta es trobava enmig d’un camp de blat i destacava pels seus frescos, que no vam poder observar, i per la composició de la façana: partida en dues meitats per una cornisa horitzontal farcida d’arcs.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada