Quan ja pensàvem que havíem acabat –i jo ja demanava, “avui a quina casa dormirem?”-, els pares van rondinar:- Ostres, ens hem descuidat l’església de Sant’Andrea Priu a Bonolva!
I vam tornar enrere una pila de quilòmetres per carreteres de mala mort. Vam arribar a l’entrada de la necròpoli, ja que es tractava d’un temple rupestre, a tres quarts de set. Ja era massa tard, de manera que vam tornar a desfer camí fins al despoblat de Sant Llorenç, on ens esperava una altra església –l’última del dia- guardada per un cavall.
Al capvespre vam arribar a Bossa. Vam picar un parell de timbres sense èxit. Jo estava desconcertat. Semblàvem fugitius, dormint cada dia a llocs diferents. A mi m’hauria agradat tornar a casa de la Glòria –i a la mama també-, però al final vam trobar aixopluc en un edifici molt alt i estret del barri vell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada