
Data de l’any 1.300 aC i és el més ben conservat de l’illa. Com les tombes
trusques, té un aire extraterrestre; com de nau marciana. De fora té l’aparença d’un triangle isòsceles perfectament tallat a la roca. S’hi accedeix per una escala dreta de 25 esglaons ben cantelluts. Al fons hi ha una petita bassa circular que recull l’aigua d’un manantial subterrani. Aquell degoteig em va encisar. Fins que vaig despertar de sobte. Era ben xop. Havia desoït els advertiments dels pares –“vigila o cauràs”- i em va passar com l’Obèlix, que va caure a la marmita quan era petit!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada