Recuperat de l’ensurt, vam prémer l’accelerador en direcció a la costa. El pare ens volia obsequiar una posta de sol a la platja de Tarros. La cosa va quedar molt romàntica: amb el cel rogent com a teló de fons, el papa i la mama agafadets de la maneta, la remor de les onades i jo ficant-hi els peus a dins. Apa, una altra mullena!Vam reservar apartament en temps real a Cabras, gràcies al mòbil de la mama, que és una virgueria.
- Avui a quina casa dormirem?
A casa de la Mònica: un apartahotel nou de trinca i ple de mosquits a mig camí entre un motel de la Ruta 66 i un puticlub de luxe. Vam sopar a l’habitació i, no us ho creureu, però fins i tot jo em vaig fotre un tall de pizza d’olives!
En acabat, el pare va engegar la tele. Va posar-nos un canal en llengua sarda de qualitat i continguts homologables als de Tele Berga o Maresme Digital. Ens vam empassar una entrevista amb l’escriptor Salvatore Niffoi, un reportatge sobre cinema sard i un documental sobre el carnestoltes de Mamoiada i els mamutones.
Són com els joaldunak de Zubieta que vam veure a San Mamés. Visioneu http://www.youtube.com/watch?v=m_V8XJXgsZQ&feature=related i http://www.youtube.com/watch?v=WipQXui6E18, i compareu amb http://www.youtube.com/watch?v=EFRJtBY4npQ&feature=related. Després, ja em direu.
Certament, no era la millor cançó de bressol, però aquella nit el soroll de fons dels esquellots em va sonar a música celestial. Tolon-tolon.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada