La primera etapa del dia era ben a la vora: San Pietro de Sorres. És molt maca, però té trampa: alguns dels guarniments foren reinventats durant les reconstruccions del segle XIX. La segona, també era a prop: l’església de Santa Victòria, a Thiesi, d’estil gòtic català. La tercera: Cheremule. La localitat és mundialment coneguda per albergar les restes humanes més antigues de l’illa -l’Home de Nur, de 300.000 anys- i un parell de necròpolis, però als pares els va cridar més l’atenció la col·lecció de murals costumistes que lluïen les façanes d’algunes cases. Quant a mi, em quedo amb les carpes que vam trobar a l’abeurador. Gairebé rellisco dins.
01 de setembre 2009
La primera etapa del dia era ben a la vora: San Pietro de Sorres. És molt maca, però té trampa: alguns dels guarniments foren reinventats durant les reconstruccions del segle XIX. La segona, també era a prop: l’església de Santa Victòria, a Thiesi, d’estil gòtic català. La tercera: Cheremule. La localitat és mundialment coneguda per albergar les restes humanes més antigues de l’illa -l’Home de Nur, de 300.000 anys- i un parell de necròpolis, però als pares els va cridar més l’atenció la col·lecció de murals costumistes que lluïen les façanes d’algunes cases. Quant a mi, em quedo amb les carpes que vam trobar a l’abeurador. Gairebé rellisco dins.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada