Tot i que la calor apretava de valent, el pare s’havia entossudit a visitar el dolmen de Sa Coveccada, en el municipi de Mores. Però per veure’l calia abans trobar-lo. És el megàlit més gran de tota la Mediterrània i, no obstant això, no era fàcil localitzar-lo. Feia estona que voltàvem per camins de sorra, entre camps de cereals, quan, de sobte, vam divisar-ne la silueta. Vam alleugerir el pas. Vam obrir il cancello i vam penetrar al camp. Llavors vam sentir uns crits. Era un granger, calçat amb botes d’aigua, que venia a trobar-nos. No parlava italià, però no calia. Demanava calers per entrar-hi i vam donar-li cinc euros.- Una caseta de pedra!
Allò no era ben bé un dolmen, ni tampoc una tomba de gegant. Era un entremig de 2,7 metres d’alt, 5 de llarg i 27 tones de pes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada