Per a l’escriptor maresmenc Rafael Vallbona, l’Alguer és, en certa manera, "una ciutat catalana inventada per les guerres imperialistes de l’edat mitjana". Comptat i debatut, més aviat podríem dir que són les restes d’un naufragi.La Barceloneta de la Sardenya és avui dia una ciutat de serveis abocada al turisme de sol i platja. Com Perpinyà La Catalana, es preua del seu passat i del seu lligam cultural i lingüístic amb els Països Catalans, si bé no vam sentir cap mot en alguerès per molt que es digui que una quarta part dels seus 45.000 habitants el tenen com a llengua pròpia.
La invisibilitat del català és sobretot auditiva, i encara. Com aquell viatge que un grup de catalans encapçalats per Pere Català-Roca va realitzar-hi l'any 1960, el pare va viure el seu Retrobament particular el 1997 a la bugaderia d’en Pasqual Melai, “sastre honorífic de la catalanitat més oriental”. Ironies del destí, el pare va acabar compartint micròfon a l’emissora del Partit Radical amb independentistes de Sardinia Natzione i un basc d’Eusko Alkartasuna. Dotze anys després, la retolació dels carrers és bilingüe; hi ha més senyeres als carrers i edificis públics; algunes botigues llueixen adhesius que garanteixen al vistant el tracte en alguerès, i el Departament de Vice-presidència de la Generalitat acaba d’obrir-hi una delegació. Els espanyols treuen foc pels queixals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada