Vam dinar a Istintinu, un poble de pescadors que ens havia recomanat en Joaquim Villaronga, un mariner que és tota una autoritat. No debades ha tastat l’aigua de tots els ports de la Mediterrània.La vila és de postal: senzilla i molt mona. Encara s’hi fa la tonnara, la pesca de la tonyina mitjançant xarxes d’arrossegament, una pràctica tradicional a la qual es ret homenatge en diversos murals. Vam triar un restaurant de segona línia prudencialment allunyat de les terrasses per guiris, i la vam encertar. Els pares es van posar les botes! Llàstima que a mi se m’acabés la corda tan ràpidament i perdés els estreps. Tenia fal·lera de platja.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada