Ben suats, vam embocar el passeig de la Indústria per mudar la ferum de sofre per una barreja de fregits diversos: xurros, flàmxuts i patates. Hi havia fira. Em va semblar molt yiya, massa, si tenim en compte que el Berguedà és el Gohierri de Catalunya.Entre la pista d’autos de xoc i les paradetes de tir vam trobar una altra atracció clàssica: la pesca d’ànecs amb ganxo. I m’hi vaig abocar de ple.
Encara no ens havien preguntat quants intents volia fer que ja passava pel cinquè ànec. La mare s’hi va deixar 9 leuros, massa calers si tenim en compte que no m’hi vaig estar ni mig minut a arreplegar-ne tot l’estol!
Com a recompensa, em va deixar triar entre una joguina i un peix.
- És de veritat?, vaig demanar.
- És clar.
No vaig dubtar ni un instant, com tampoc vaig fer-ho a l’hora de batejar-lo:
- Es diu Rítxol·li.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada