23 d’octubre 2009

Pigues i cicatrius

Encara no tinc pels enlloc més que no sigui la tarrufa, però el meu cos comença a donar símptomes del pas del temps. Des de fa cosa d’un any tinc algunes piguetes esquitxades pel pit i la cara, i recentment m’he fet un trau a la cella que s’ha convertit en una cicatriu d’aquestes que imprimeixen caràcter i fan els homes tipus durs.

A més de la meva tieta-àvia, com ella diu, la tieta Rosa és la meva perruquera particular. Si no arriba a ser perquè un bon dia va decidir agafar les tissores, encara seria hora que algú a casa em tallés els rínxols. Duria rastes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada