Uf! Ha costat, però després d’una nova temporada de bany podem dir que he fet com Marcel Proust amb la seva magdalena: he recuperat el temps perdut.Les primeres setmanes no em movia de la voreta de la piscina. Anava a saltirons de costat a costat, i res més. De mica en mica, la Make em va portar fins a la meitat, dins del flotador; i el papa, gairebé sense que me n’adonés, va arrossegar-me fins al fons. I així vam arribar al mes de juliol: ja estava a punt per anar a Borredà i banyar-me a la piscina municipal amb la resta de nens del casal d’estiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada