04 de novembre 2009

No mola

Molts cops havia sentit com el papa, pujant amb el cotxe cap a Borredà, insistia a la mama que havíem de fer una excursió a la Mola.

- "Veus aquella muntanya? No és gaire difícil i, a més, dalt del cim hi ha un restaurant".

Fa cosa de quatre anys, alguns membres de La Garnatxa hi van pujar a fer un mos, i el papa en guardava un bon record.

Finalment, la mama hi va accedir.

- "No sé què li trobeu a pujar una muntanya. Això ho feu perquè no sou de poble, com jo. No li trobo cap sentit, però si dalt hi ha un restaurant la cosa canvia".

Ho vam dir a l’Anna, l’Artal i les cosinetes, i als lavis, que s’hi van afegir de bon grat, ja que el monestir de Sant Llorenç del Munt és romànic i encara no hi havien estat mai.

Diuen que, en dies clars, des de la Mola es pot veure l’illa Mallorca, però nosaltres només vam veure calitja. El dia era calorós i feia una xafogor terrible. A més, vam sortir a quarts de quinze i el sol queia de ple.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada