De les cinc setmanes que hi vaig anar, les dues primeres van transcórrer en família. Érem l’Edurne, jo i quatre pelacanyes més. A mida que arribaven els estiuejants, n’augmentaven els companys. L’última setmana de juliol en vam ser una bona colla, fins al punt que vam muntar una companyia d’espectacles que vam anomenar ‘El Fantàstic Circ de les Tretze Estrelles’ i jo, que sóc tot un equilibrista, feia el número del funàmbul del pont tibetà.Vam fer una munió de tallers i activitats. Tan bon punt ens pintàvem de blanc la cara per fer de mims i com ens ficàvem un tapall per cobrir les vergonyes, construíem destrals neolítiques i vivíem com els homes de Cromanyó. Tot aquell frenesí devorador no m’impedia, en qualsevol cas, de comportar-me com un petit tirà a casa els lavis. El dia que no em venia de gust llevar-me, la iaia em deixava al llit. I la nit que volia gresca, la iaia em deixava tranuitar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada