Casal rock

Igual que els avis de TV3, jo també he assistit aquest estiu a la meva acadèmia de formació particular. Amb una lleugera diferència d’edat –nosaltres érem tots marrecs de 4 a 8 anys i ells gairebé tots octogenaris- i de mestres. El seu es deia Marc Parrot i era calb com una bola de billar. La nostra es deia Edurne i era peluda com una mala cosa.

La iaia va anar a la reunió de presentació del casal i en va tornar tan espantada que va desaconsellar els pares que m’hi apuntessin:

- "Té unes celles, i uns bigotis, i una pelambrera sota l’aixella!"

Pel nom i la pilositat, en Guaix hauria dit que era basca i que semblava un porc senglar, però era de Berga, jipi i molt simpàtica.

Va fer-se càrrec de la direcció del casal per casualitat. En principi l’havia de fer un grup de xicotes de Borredà, però cap no tenia la titulació. Hi va haver mala maror entre les noies i l’Ajuntament, d’una banda, i els organitzadors, de l’altra, i al final es va produir l’escissió. Enlloc d’un, hi hauria dos casals. Més ben dit: dos casals i la Carmeta.