I allà ens teniu, arribats al castell, dalt d’un esperó rocallós situat a mil metres d’alçada, fent com el cabrit Margarit: m’hi vaig pujar a tots els rocs per a desesperació de la iaia i la mama fins que, tipes d’esglaiar-se, van decidir marxar. Fruit de les sotragades de l’ascensió, el papa i jo vam anar de ventre i jo em vaig esquitxar els pantalons.El bosc ha fagocitat el castell de Roset. Les restes són nombroses i retenen murs de gran alçària, si bé semblen més pròpies d’un casal fortificat del segles XV-XVI més que no pas d’un recinte castlà d’època feudal. En podrien ser indicis tant el gruix dels murs –més aviat prims- com el fet que, en algun moment, algú hauria esbadellat les finestres de la façana que dóna a ponent.
Si t'acostumes a enfilar-te als arbres com vas fer al teu jardí d'Alella, no se si voldrè venir sense abans avisar als bombers. iaia Mo
ResponElimina