Com aquell qui no vol, vam arribar a un planell curull de cirerers bords i una casa esfondrada que, antigament, hauria fet molt de goig. És un indret idíl·lic, arrecerat pel cingle de Tastanós. D’aquí, si fa no fa, surt un corriol que s’enfila fins al castell. En alguns punts, presenta traces d’un antic enllosat fet de còdols. A l’inici del sender vam trobar algunes maduixeres i en vam tastar el fruit. És un camí estretet i ple de giragonses que jo vaig voler escurçar travessant pel mig de la brolla, en contra dels advertiments de la iaia:- “Compte amb aquest nen, que pot caure”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada