10 de novembre 2009

La cabreta sacaire

El 4 de juliol tots vegetàvem mentre esperàvem que arribés l’hora de marxar a Olot. En Bumà i la Marianna, que es van passar tot l’estiu amunt i avall utilitzant com a brúixola el suplement El Punt de Festa, van proposar-nos d’anar al dissetè festival de la cornamusa.

Vam arribar a la capital de la Garrotxa després d'un bon xàfec. Vam assistir al cercavila de la Cabreta dels ministrers de l’escola de música d’Olot, i a la trobada i tocada de sacaires a la Plaça de l’Àngel.

La Cabreta és una mena de recreació del bestiari tradicional en forma de mascota. Fa cara d’eixelebrada, toca el sac de gemecs amb les peülles i infon una por tremenda que et fa cagar a les calces. En canvi, a la Plaça de l’Àngel, ja més tranquil, m’ho vaig passar teta saltant i ballant sobre la tarima al so de les gaites.

Abans de tornar a casa vam fer un volt pel centre. Pobret avi: va haver d'improvisar unes crosses amb un parell de paraigües. Li feien mal els genolls i duia els peus xops per culpa de les espardenyes!

1 comentari:

  1. Si, tots voliem anar a fer un soparet a un resturant italià i per culpa de les espardenyes molles no hi van anar.
    iaia Mo

    ResponElimina