Segons les cròniques, quan al-Mansur va saquejar les terres del Vallès i la ciutat de Barcelona, l’any 985, va saquejar el monestir de Sant Cugat i en va matar l’abat. Només se’n salvaren els monjos que s’havien refugiat a Sant Llorenç.És un temple és de planta basilical, amb tres naus. El cimbori es troba excepcionalment al centre de la construcció. Sembla que era comú, el segle XI, fer les esglésies més aviat curtes, a l’entorn d’una vintena de metres de llarg.
Però aquell dia, després de trescar pel roquissar, no estàvem per pedres i, tan bon punt hi vam arribar, ens vam ajaure al bar, que ocupa un dels laterals de l’antic claustre, i vam demanar teca i beure: botifarres, seques amb cansalada i un bon porronet de vi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada