10 de març 2010

Abans d’agafar el cotxe vaig acaronar un xin i vaig tocar la guitarra d’un tal Bucchini, un músic local que té una estàtua al carrer. Vam passar de puntetes per les esglésies de San Frediano i San Salvatore. En aquesta darrera havia un fris esculpit que a la iaia li va semblar l’autoretrat del mestre de Cabestany. Dies més tard reconeixeria la seva equivocació. S’havia autosuggestionat.

2 comentaris:

  1. Calia que immortalitzessis el meu error?
    Iaia Mo

    ResponElimina
  2. Sí. Calia. Però estigues tranquil·la. En Castañeira t'ho sabrà perdonar.

    ResponElimina