Bulagna, la roja

El 2009 s’han complert 900 anys de l’inici de la construcció del símbol de Bolonya per excel·lència: les torres dels Asinelli i de la Garisenda. L’altre símbol de la ciutat és la salsa de tomàquet i carn picada que acompanya els macarrons. La torre dels Asinelli té 498 graons, però la supera encara el campanar de la catedral de Cremona –l’anomenat turass, en dialecte, o torrazzo, en italià-, amb 110 metres. En el seu temps foren torres bessones i fins van arribar a estar unides per un pont de fusta suspès. Totes dues feien 97 metres d’alçada, però l’esfondrament del terreny va provocar l’ensulsiada parcial de la Garisenda, que va quedar torta i escapçada als 48 metres.

Durant l’edat mitjana, Bolonya era anomenada la selva turrita. N’hi havia entre 100 i 180, segons les fonts, de les quals actualment amb prou feines en queden vestigis d’una vintena (http://ca.wikipedia.org/wiki/Torres_de_Bolonya). Enderrocades o esfondrades pel pes i els avatars de la història, no eren ni torres de guaita ni talaies defensives, sinó l’exponent de la puixança i la rivalitat de les famílies nobles de la ciutat. Dividides entre güelfs –majoritaris i propers al Papat- i gibelins, pugnaven pel prestigi social en una mena de competició per veure qui la tenia més grossa (http://www.youtube.com/watch?v=Nx4vqnybt9I&feature=related).