Després m’hi vaig repensar, però ja era massa tard. Érem a la veïna Pescia, suant la cansalada. A aquella hora –ple migdia- i en aquell indret xafogós –vora el riu-, voltar pel carrer era una temeritat; així que vam decidir pujar a la muntanya cames ajudeu-me a la recerca d’un mica de fresca. Però a Uzzano no hi corria ni un bri d’aire, i l’església era dalt de tot. Ens vam arrossegar com vam poder, cadascú pel seu compte i al seu ritme: els carrerons eren nombrosos i les ombres escases.
Em pensava que no podia ser patir mes calor de la que feia a Lucca, però em vaig equivocar a Uzzano va ser molt pitjor
ResponEliminaiaia Mo
Va ser terrible. Les mores que vam collir semblaven friturites.
ResponElimina