El tercer apel·latiu –la roja- obeeix al color i la tonalitat vermellosa que desprenen tots els edificis, construïts amb maons, i les porxades, acolorides amb una gamma que va del crema al grana. És clar, que la ciutat també és roja en sentit figurat, políticament parlant. Durant els anys del plom, Bolonya va ser escenari de nombrosos incidents violents que van iniciar-se el març de 1977 amb l’assassinat d’un estudiant a mans de la policia i que van acabar l’agost de 1980 amb un atemptat perpretat per militants d’extrema dreta amb la connivència de l’aparell de l’Estat a l’estació de tren.
Actualment, en un dels angles de plaça Maggiore hi ha, costat per costat, dues grans plaques: una en record dels 85 morts d’aquella massacre i una altra –el Sagrari dels partisans- per als centenars combatents que van morir en l’alliberament de la ciutat a mans de l’exèrcit nazi el 1945.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada