10 de març 2010

Es va posar de moda a l'edat mitjana, des del segle XII fins al XV, quan algunes ciutats amb ínfules de grandesa van pretendre recuperar l’esplendor de l'antiga Roma a través, entre altres coses, de la seva arquitectura. Amb aquesta finalitat van iniciar una cursa per trobar un tipus de pedra que s'assemblés al marbre antic de Tessalònica, o el pòrfid verd de Grècia.

I a fe de Déu que se'n van sortir: primer va ser Prato i després Florència. Monuments cèlebres com el baptisteri, San Miniat o el campanar de Giotto van ser bastits amb producte cent per cent local procedent del Monte Ferrato i de la llera del riu Bisenzio.
Publicat per a

2 comentaris:

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)