I la calor? Terrorífica. Ens interessava la catedral de Santo Stefano i el claustre, que era tancat. Mentre els lavis visitaven els frescos de Filippo Lippi -un pintor del segle XV amb nom d’entrenador de futbol-, el pare i jo vam estar pels rodals: vam fer un pipi al carrer, vam remullar-nos els cabells a la font i vam parlar des d’una cabina telefònica amb mitja família en una conversa simulada amb la Make, l’Artal, els gossos...
La catedral sembla de fireta, sobretot el púlpit exterior de la cantonada, obra de Donatello. Com a Pistoia, la portalada està rematada per un timpà o lunetta decorat amb una terracota vidriada d’Andrea della Robbia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada