La iaia també havia marcat Vaiano, a 20 quilòmetres en direcció nord. Havia estat una antiga ciutat industrial, governada pel Partit Comunista i ara en mans del centrosinistra. A dins del monestir hi ha un bar municipal. A l’església vam conversar amb una monja, que ens va explicar que els xinesos s’havien fet amb el negoci del tèxtil fa cosa de sis anys i que ara el sector estava en crisi i ells havien colonitzat altres negocis i barris sencers.
Ens quedava mitja tarda per davant. Massa poc per anar a Florència, i massa per tornar a casa. Així que vam decidir fer un volt per la montagna pistoise o la Svizzera pesciatina, depèn qui l’anomena.
Vam començar a pujar per la via modenese fins a le Piastre i d’aquí, a Prunetta, Crespole i Lanciole. Pel camí vam trobar una corrua de vehicles en sentit invers, i gent a tots els vorals. Ens pensàvem que eren kemacos locals, però no: era una Sagra enorme, una mena de romiatge laic. La veritat és que la muntanya era frondosa, verda i ben fresca. Res a veure amb la xafogor de la plana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada