Poc després ens plantàvem a Mòdena. Per alguns, la ciutat de Ferrari, Maserati, Lamborghini o Bugatti (tot i que jo m'estimo més, sia dit de passada, el Tiburó). Per d'altres és la ciutat del vinagre i del lambrusco; per al papa, la ciutat de Vasco Rossi i dels Modena City Ramblers, i per a la mama i almenys durant uns dies, la ciutat on li van clavar una multa.
També és la ciutat de Nek, aquell que cantava allò de Laura non c’è, però això no compta...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada