Tot i que estàvem cansats, aquella nit va ser especial. L’Agostino ens va acompanyar a una Sagra: una festa camperola. Es feia a l’església rural d’Orbismano, enmig de grans oliverars. Vam sopar una mica de pasta i carn a la brasa. Em vaig adormir quan encara no hi havíem arribat, i em vaig despertar, ben esporuguit, amb l’espetec del castell de focs i els brigidine (dolços d’anís) a les mans.
Iaia, si tens fotos de la casa i de la festa, ja trigues.
No en tinc, quina pena, amb lo bonic que va ser. Hi tornarem?
ResponEliminaiaia Mo
A la Marianna i al Romà els agradaria que hi anéssiu en dates compatibles amb el seu col·le.
ResponEliminaJuraria que algú va fer fotos. Potser amb el mòbil?
ResponElimina