Tard o d’hora tot s’acaba, i tot semblava indicar –sobretot la cara i l’esma de l’avi- que avui seria l’últim dia fora de casa. Això sí: sempre que acomplíssim els objectius, és clar.
I les condicions, en aquests casos, sempre les imposen el pare i la iaia. En aquest aspecte són pastats l’un a l’altre, amb la sola diferència que la iaia porta la ruta escrita en un paper i el pare calla com un puta, i ho porta tot al cap, però només s’ho sap ell.
Mira. aquest mes de març , concurso amb una foto semblant aquesta.I als organitzadors del tema els hi ha agradat molt.
ResponEliminaiaia Mo
I a més, fa com qui no vol la cosa...
ResponElimina