La banda sonora de la meva vida

La meva altra gran passió és la música. “Guau, con qué clase de lajita me habré topado? Tú tienes armonia sonora y ritmo de oso!”.

Els meus gustos són eclèctics. Quant a bandes sonores, el meu hit preferit és ‘Muckin’ (Real gone, de Sheryl Crowe), seguida de ‘Balú’ (Busca lo más vital, de Terry Gilkyson) i ‘els micos’ (Wan’na be like you, de Louis Prima).

A casa, de vegades em vénen rampells skatalítics o moshing, depèn. En el primer cas, agafo de la mà el pare i el tibo cap a l’estudi perquè em posi cançons com ara Che, de Salida Nula, que em fan giravoltar, saltar sobre mi mateix, abraonar-me contra el sofà i passar a tot drap sota les cames dels adults. En el segon cas, el nervi rítmic se m’activa amb l’emissió de determinats anuncis, a la influència dels quals no em puc sostraure. És superior a mi. Creieu-me: la sintonia s’amara del meu cos, em posseeix i m’empeny a abandonar el que estava fent fins aleshores. És el cas de la cortineta que TV3 utilitza per anunciar el partit de futbol de la jornada. Entre el c'mon, c'mon de la música i la successió de franges de coloraines, més d’un cop he estat a punt d’acabar catatònic. Sort que dura poquet!

Quan m’encasten i em corden a la cadireta del cotxe de camí cap a Borre, no em queda cap altre remei que aclucar els ulls o bé vibrar amb la música de bord. Si em deixessin triar, cosa que no passa gairebé mai, em decantaria per coses com 'Mama told me not to come', en la versió que fan els Stereophonics.

I parlant de música, no puc negligir les manifestacions populars. Teòricament, m’entusiasmen els cercaviles, els gegants i els capgrossos. De fet, a casa acompanyo amb el flabiol el pare quan assaja amb la gralla tonades tradicionals com 'Gener', 'La manta al coll' o la 'Polca d’ours'. A l’hora de la veritat, però, m’arronso d’allò més. Vistos en directe, els gegants em causen pànic i em provoquen plors irrefrenables... Què hi farem, ja m’han dit que m’hi hauré d’acostumar si vull ser un timbaler com cal.