Com l’Indiana Jones

Coincidint amb l’estrena cinematogràfica de la tercera part de la saga, aquest dilluns vaig aprofitar la treva que ens va concedir la meteorologia per emular l’intrèpid Indiana Jones a la recerca de les mines i els caos de boles de Can Magarola, tot i que enlloc d’un fuet jo vaig prendre com arma un ullal de senglar que m'hi vaig trobar.

Gràcies als plànols secrets que pocs dies abans ens va facilitar per l’Emília Cebrian hem sabut que a l’heretat del mas Isern, que s’estenia per tota la vall, hi havia una sínia i set mines: les de l’Avellaner, del Roure, d’en Jordà (I i II), d’en Francisquet (I i II) i la Mineta.

Un cop remuntat el torrent de l’Avellaner, vam resseguir la traça de l’antic Camí dels Traginers, ben visible encara gràcies a l’orografia del terreny i als vestigis dels vells marges de pedra seca, i vaig enfilar-me a tants rocs com vaig poder, arriscant la meva integritat en més d’una ocasió, per obtenir les millors vistes sobre Montjuïc i el pla de Barcelona.

Pel camí vaig ensopegar un parell de cisternes on es feia el caldo bordelès per ensofrar els ceps, i un parell de barraques de vinya excavades al sauló que, personalment, vaig confondre amb casetes de gos.

En general, tant les fondalades com el boscatge, que compta amb magnífics exemplars esparsos de roure, presentaven un aspecte ben vigorós per efecte de les darreres pluges. Fins i tot vam trobar-hi alguns claps de bolets, com ara uns pagallums que vam fer servir de boina (vegeu la foto).

Per un instant, el cant dels ocells, la barreja d’olors de la terra molla i el romaní, els pàmpols resplendents a la llum del capvespre i l’harmonia del conjunt format pels masos de Can Colomer, Can Cabús de Dalt i Can Pau Arenas van fer adonar-me dels magnífics atributs que encara reté aquest racó de món.

Només us diré que vam iniciar el recorregut a quarts de sis de la tarda i vam trigar tres hores llargues a completar-lo, i tot i que és més fàcil resistir aquesta mena de travesses quan la meitat del temps fas el figaflor i t’arrapes com un koala a l’esquena del pare, tanta bellesa no podia ser digerida sense un bon got de fanta amb glaçons a la mà, i els peus ficats en aigua ben calentona!