Borredà, mon amour

M’encantaria viure a Borredà, i no és pels fredolics. El poble c’est pas mal, i l’entorn encara c’est meilleur; però a mi m’agrada fonamentalment perquè visc a cor que vols. Els avis Mo i Nasi em deixen fer tot el que vull i més. I això per no parlar del peixet que em donen la iaia gran, en Nyenyu, en Nadeu i la tieta Ro. Heus ací alguns exemples:

1) Jugar amb l’aigua. Ningú no ho sap, però el pantà de la Baells ha recuperat el seu nivell gràcies als hectòmetres cúbics que s’escolen per l’aigüera de la cuina, cada cop que n’obro l’aixeta.

2) Transnuitar fins a perdre la noció del temps. A Borredà no sé mai quina hora passem. Me’n vaig a dormir ben entrada la matinada i em llevo quan el sol es pon, talment feia la mama quan sortia de marxa pel Memphis de Berga.

3) Martiritzar la Cuti –i la colònia de feres de La Coma- a tort i a dret. Si em veiessin els d’ADANA com empaito i tibo de la cua dels xins, em cardarien una denúncia per maltractament animal.

4) Posar tota la casa potes enlaire; especialment després de llançar els coixins dels sofàs pel terra i saltar-hi a sobre com un boig.

5) Escampar els flocs i les serradures per la fusteria de l’avi i rebolcar-m’hi fins a quedar ben arrebossat.

6) Remenar els prestatges i posar en perill els productes de l’Spar de Ca la Noia en col·laboració amb el meu compadre Xavier. Quina sort ser tant petits, ja que enlloc de renyar-nos tothom ens riu les gràcies i ens obsequia amb llaminadures i talls de fuet.

A banda de totes aquestes llicències, excessos i distraccions, aquest cap de setmana va tenir també al·licients de caire cultural. Ja sabeu que en la seva cursa cap a la presidència d’Amigos del Románico, l’àvia Mo em va dur a veure la ‘Y’ de la vida que hi ha incisa en un dels capitells de l’absis de Sant Jaume de Frontanyà, i l’ermita –amb elements preromànics- de Tubau. En aquesta casa de pagès vam coincidir amb vuit gossos sant bernat, i una curiosa dona que semblava la Carmen de Mairena abillada amb xandall. Allò que se’n diu arreglada, però informal. De tornada a casa, vam recórrer la pista forestal amb la crinera al vent pujat en la caixa del pick up de l’avi i esclatant en crits d’eufòria cada cop que el vehicle trepitjava un bassal.