El passat 3 d’octubre va pedregar. Van caure pedres com olives farcides. N’hi va haver prou amb una hora i mitja per esguerrar la feina de tres i quatre mesos. A casa, l’acumulació de calamarsa a les teulades va fer caure una canal, però va ser al camp –i en especial a l’horta- on més se’n van patir les conseqüències. També els torrents van perdre sorra.
Dissabte al matí vam anar a l’hort d’en Pau, a Rials. Hi havia el Toni, el pare de la Cristina. Feia mala cara. Els tomàquets, els pebrots, les albergínies i les bledes era tot per llençar. L’aiguat va arruinar les tomaqueres d’en Petxiu –“20 milions de pessetes en pèrdues”, es lamentava- i les mongetes del ganxet d’en Puig les mongetes del ganxet. A en Bernadas, la pedra va esguerrar-li els hivernacles i cada cop pren més cos l’amenaça d’abandonar el negoci de planta i flor ornamental. A diferència de l’any passat, en Miquel de Can Estela es va salvar perquè aquesta vegada en comptes de carbassons i bledes hi tenia escaroles, i les fulles van amortir els cops. Les vinyes també van patir el càstig, especialment les que encara no havien estat collides, com la d’en Nito Comulada.
La tempesta va sorprendre en Pau i el Toni al tros i el torrent baixava tan i tan ple que van estimar-se més deixar-hi els cotxes per por de ser arrossegats i marxar a casa camp a través. A la casa del molí que en Pau i la Cristina estan rehabilitant a Teià l’aigua es va escolar per la teulada, acabada de fer. Se’n van adonar dissabte. Tants disgustos han fet emmalaltir la pobra Cristina.
Dimarts vam tornar al lloc dels fets per oferir-los la nostra col·laboració. Una setmana després, en sortir de l’escola, ens hi vam atansar. Mentre en Paus s’esllomava plantant 10.000 porros jo xalava d’allò més omplint el carretó de pebroteres i abocant-les al femer. El dia 16 en Pau li calarà foc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada