Ja sóc al llit

Increïble però cert. Són quarts de nou del vespre i ja sóc al llit. He caigut en rodó tornant de Vilassar de Dalt. Sense remissió. Els sotracs i xaragalls de la pista carenera de Sant Mateu han resultat letals: o bé estic acusant el cansament de tot un cap de setmana jugant als dracs de l’ordinador, o bé estic covant algun virus, o totes dues coses alhora.

De fet, tota la tarda que faig becaines. La primera, en el curt trajecte que hi ha entre l’escola i l’hort d’en Pau. L’efecte revitalitzant d’un cuix del Lidl m’ha refet a l’instant, i m’he distret una bona estona collint carabasses i jugant amb un vell motocultor.

A les sis hem enfilat el camí que duu al Pi de l’Indià i encara no érem a Coll de Clau que ja tornava a pesar figues. “Papa, tinc son. Vull dormir una miqueta”, he exhalat abans d’expirar. Quan he obert els ulls ja era a Can Boquet, al cor de la serralada litoral.

Al peu de la masia ens esperaven en Toni Cerdà, el seu propietari, i en Jordi Pujolràs, enòleg. En Toni m’ha deixat seure una estona a la cabina del seu tracor -“jo també me’n compraré un de pitit”- i en Jordi ens ha mostrat un celler acabat d’improvisar amb l’objectiu d’assajar l’experiència d’elaborar vins propis sota l’etiqueta del mas. N’hi havia de blanc, ja fermentat, i de negre, encara amb el gra i la rapa. Segons en Jordi, el blanc –fet a partir de pansa blanca- té números de ser exquisit “si em fan cas i no el fiquen en barrica”. L’aroma de cítrics i poma recorda, en aquest estadi inicial, la sidra basca. Del negre –fet amb garnatxa- no podem fer vaticinis. N’he fet un parell de xarrupets, i el most m’ha semblant excel·lent.

Abans de tornar a casa, hem visitat la capella de Sant Salvador, annexa a la casa pairal. Es tracta d’una interessant capella preromànica de nau rectangular i absis poligonal, lleugerament desviat, la volta del qual esta construïda amb la tècnica de l'encanyissat i presenta les marques de l'encofrat de tipus trenat, amb 43 amforetes incorporades que fan que el pes del material sigui menor i esdevingui un element poc freqüent d'aquest tipus d'arquitectura. A la iaia li hauria agradat, però s’haurà de conformar amb la foto. El papa s'ha firat i la maeixa nit es va gastar 60 leuros en l'adquisició del llibre Les masies del Maresme, de Bonet i Garí.