Barbie hawaiana

Ja tornem a ser a Borredà. Tots hi volíem anar. La mama per estudiar [teòricament]; el papa per collir bolets i jo per veure els lavis i fer la meva.

Després del primer dia, podem dir que tant el papa com jo hem assolit els nostres objectius. Al matí hem anat a Graugés i hem omplert dos cistellons de fredolics. Jo també n’he trobat. M’ho he passat pipa pujant i baixant pels marges –gairebé esllomo la iaia!-, llançant pedretes a les basses i omplint-me les sabates de fang. “Potser hi ha taurons”...

A banda de les distraccions habituals –jugar a enfonsar la flota i a empaitar la Quati-, hem rescatat del bagul dels records el bungalow de la Barbie. Bé, de fet, n’han sortit tres: la Laura [morena] i dues rosses. La iaia i la mama m’han ajudat a muntar el kit: la tarima, les bigues, l’hamaca, la cortina, el pai-pai i un tucà de color fúxia que he anomenat “pajaritu”. Amb “les nenes” he seguit el procés invers: les he despullades "perquè s’hi volien banyar". He estat una bona estona jugant-hi, practicant tota mena d’obscenitats, com ara pets, tijeritas i esbaralles de fang, fins que m’ha vingut la bogeria i he començat a clavar puntades de peu. En dos minuts he trinxat no sé quantes peces del bungalow. I pensar que feia quinze anys que la caixa dormia intacta al garatge! Ai, quan la Marianna se n’assabenti!

No és gaire varonil, però també he jugat a ensumar pots de colònia i a empudegar-ho tot. A casa de la Make tinc per costum obrir-ne un flascó de la col·lecció de mostres cada cop que vaig al vàter, la qual cosa treu de polleguera en Guaix. "Este niño es un consentido", crida.

Al vespre he acompanyat la iaia al súper. La Irene m’ha regalat unes raquetes del Kung Fú Panda [una pel·li que encara no conec]. No és un detall insignificant, ja que durant la mitja part del partit de futbol que enfrontava Barça i Valladolid he tornat a sortir-me dels meus cabals i he estat a punt de fer-li una cara nova a l’avi amb un llançament de pala. El papa ha reaccionat agafant-ne l’altra i picant-me el cul, mentre em renyava. El disgust ha estat tan, però tan gran, que he quedat fos i en pocs segons els meus sanglots i plors s’han transformat en roncs. Què hi farem, demà serà un altre dia.