Està plovent

Ha arribat l’estació del monzó. Després de quatre dies de pluges consecutius, és ben bé que el Maresme cada cop és més tropical. Les ràfegues de vent van ser fortíssimes, i una cortina d’aigua i boira impedia de veure el bosc.

Dissabte vam tenir a casa la família al complet, reunida per acomiadar en Paco. Representant la part catalana hi érem nosaltres –els alellencs- i els lavis, mentre que pel costat aragonès ens van acompanyar la tia Montse, la Núncia, la Tere i els cosins de la Make, en José i en Manolo.

Vam passar el cap de setmana entre quatre parets. Vam recuperar del garatge la catifa taronja que teníem al pis de les Heures i la vam estendre al menjador. Feia un fred de por i en Guaix es resistia a engegar la calefacció. M’ho vaig prendre amb calma, resolt a passar-m’hi el dia jugant pacientment amb els cotxes, els trencaclosques, els animals... totalment aliè a les inclemències del temps. Us pot semblar mentida, però cada cop em distrec més estona solet i emprenyo menys els pares. Això sí, els sofàs de casa la Make estan trinxadíssims de tant saltar-hi a sobre.