Ni que només sigui per la quantitat de merdes i pixats que converteixen l’entrada a casa en un perillossíssim camp de mines, tots sabeu que a casa teníem quatre gossos: una siberian husky anomenada Dana (à) Danone o Lobito que al seu torn era la mare de dos pataners o iberian ruskies -en Neko (à) el bragas i l’Eira (à) la gorda o la negra. Fa uns anys s’hi va afegir en Bilbo –o el feo, com l’anomenaven els besavis-: un bulldog que l’Anna i l’Artal van portar amb ells procedent de Vilassar.
Tot i ser el més jove, en Bilbo va morir fa un parell d’anys. Al principi, pensàvem que havia mort com a conseqüència de la ingestió dels playmobil que la iaia Mo i jo li llançàvem –mano a mano- daltabaix de la terrassa. Ji, ji, ji. Ai, ens feia tant de riure! Quan ens vam adonar que estava malalt, la iaia es va ben acollonir, però la autòpsia va revelar que la mort havia estat produïda uns draps de cuina que li havien provocat un tap a l’estómac.
Tot i ser el més jove, en Bilbo va morir fa un parell d’anys. Al principi, pensàvem que havia mort com a conseqüència de la ingestió dels playmobil que la iaia Mo i jo li llançàvem –mano a mano- daltabaix de la terrassa. Ji, ji, ji. Ai, ens feia tant de riure! Quan ens vam adonar que estava malalt, la iaia es va ben acollonir, però la autòpsia va revelar que la mort havia estat produïda uns draps de cuina que li havien provocat un tap a l’estómac.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada