De tapes per Bilbao

Va ser una llarga jornada de cotxe i boira travessant la vall de l’Ebre, de la terra ferma a la campa alabesa passant pel desert, encara verge, dels Monegres. A la capital basca vam recollir el tresor més cobejat: les sis entrades que ens donarien dret a presenciar el primer desplaçament que la selecció catalana de futbol realitzava a l’estranger des de la segona república. Dies més tard es veuria les cares amb el combinat d’Euskal Herria a la catedral del futbol: San Mamés.

Vam arribar a Bilbao ben entrat el migdia. Feia un fred de por. L’ambient era gèlid, l’atmosfera sòrdida, el vent tallant i el cel, amenaçador. La humitat procedent d’una ria en hores baixes es deixava sentir, en forma de fiblades intermitents, fins al moll de l’os. Anorac, guants i barret de llana m’ajudarien a suportar el rigor de l'hivern.

Vam dinar al casco viejo, al carrer. Pintxos i calamars regats amb txakolí. Aquell dia la ciutat parlava més català que no pas euskera. Algú va dir que en devíem ser 6.000, tots abillats amb senyeres estelades i tocats amb barretina, roges i musques.

Vam escalfar motors a les txoznas de l’Arenal tot ballant ska a ritme de trikitixa. Va ser llavors quan vaig esdevenir el centre d’atenció de la vetllada. Tothom sospirava per un retrat meu. Amb l’estelada com a capa, em vaig erigir en un veritable batasunni. Com a bon cadell radical, vaig esclafar tots els gots de kalimotxo que es van posar al meu abast, vaig saludar efusivament els familiars dels represaliats bascos concentrats a la Plaça Circular i vaig obrir bretxa en la marxa a favor de l’oficialitat de les seleccions nacionals, sota el lema Nazio bat, selekzio bat.

L’endemà, els rotatius locals se’n feien ressò i una foto meva i del papa obria l’edició del Gara! Mai no oblidaré ni la cridòria eixordadora, ni els flashos, ni el rau-rau que em va fer l’estómac quan vaig creuar el llindar de la porta número 2. Tampoc a l’avi li resultarà fàcil esborrar de la memòria l’olor de porro, les batusses, les taques d’alcohol i les paraulotes de la quadrilla abertzale que seia a la fila del darrere. A tope con la txabalería!