Parc Juràsic

Sóc un enamorat dels animals, un petit entomòleg. M’agraden tots, sense distinció de mida, hàbitat o espècie. Des de la formiga més xica a la balena més gran. Les mosques, les aranyes, les serps, tot m’agrada. Els reis em van dur un diccionari enciclopèdic Larousse i, sense haver-lo obert mai, ja era capaç de reconèixer el 99% dels animals. Em continuen fallant els més difícil, com el gall d’indi, el iac o el quetzal.

Els documentals del 33 i La 2 que fan adormir tothom, a mi em motiven. Fins i tot els de Tele Berga. Els avis em van gravar una minisèrie que van fer sobre el medi marí que he visionat fins a la sacietat. Em relaxa. Conec de memòria tots els organismes que hi apareixen: la rajada, la tonyina, l’escórpora, la ballarina espanyola (tela, quin nom!)...

Vistes les meves inclinacions, els pares m’han descarregat de l’e-mule material monogràfic sobre dofins, riceronts, antílops, cocodrils o girafes, i quan vaig a la biblioteca m’enduc els DVDs del National Geographic. N’hi ha de ben curiosos, com El guanaco, i d’altres de molt truculents, com Hormigas asesinas. El meu predilecte, però, és el dels "camillalons", una sèrie divulgativa sobre rèptils i amfibis.

Faules infantils a banda (Els tres porquets és la meva preferida), ja sé que, com el seu nom indica, els dibuixos animats acostumen a tenir bèsties com a protagonistes: Madagascar, "les abelles", "la tot·tuga" (Vecinos invasores), "el Mut" (Ice Age). Darrerament he descobert l’Abella Maia, però els que realment m’entusiasmen són els dinosaures. He vist tres pel·lícules on hi apareixen: "el mico" (King Kong, en la versió original de 1924 de l’RKO), "el Piesito" (El valle de los dinosaurios, en VHS) i els "sisisaures" (Dinosaurio, de Disney).

La meva afició pels bitxos antediluvians m’ha dut a col·leccionar-los, ja sia en àlbums i sticks comprats al Mercat de Sant Antoni, ja sia en llibres i atles visuals. També en tinc de joguina: "en Diego" (un smilodon), "en Tres Cuernos" (un triceratops), "en Púas" (un ankylosaurus)... Me’ls compra la iaia al Sant Marc a 3 euros cada peça. Són de goma, fets a la Xina i només me’n falta un de color lila.

Tot això us ho explico per dir-vos que el príncep Hassan va complir l’encàrrec i els reis de La Poma em van passar un "sisisaure" gros, un de petit, un mut, un cocodril i una "aranya zing-zing" (ja sabeu la cançó). No vulgueu imaginar-vos el desencís que m’enduré, no el dia que sàpiga els reis Mags no existeixen, sinó quan descobreixi que els "sisisaures" s’han extingit!