El sarau va començar a les nou del matí amb un esmorzar a Can Gaza per als voluntaris de les agrupacions de defensa forestal a base de mongetes i tall. A les onze, una corrua de vehicles grocs com els de l’avi irrompien a la part alta de la pedrera i, acte seguit, els seus ocupants s’hi posaven mans a l’obra. Eren els bombers grocs. N’hi havia de l’Alt Maresme, de Teià, de Vallromanes, de Martorelles i d’Alella. Per uns instants, la pedrera va transformar-se en una rèplica de Fraguel Rock, plena de curris –sí, aquells minúsculs homenets tan pencaires- amb la desbrossadora a les mans.
En poc més de dues hores s’hi van plantar dos-cents plançons de surera, alzina i pi. En reconeixement a la tasca realitzada pels joves castors –i a la nostra contribució a la reforestació del planeta- en Josep Ballester, en qualitat de cap operatiu de l’ADF amfitriona, va obsequiar-nos amb un pòster d’ocells i va expedir-nos un certificat personal acreditatiu. Ell sí que semblava un nen amb sabates noves!
Esteu maquíssims amb la mama en aquesta foto!
ResponEliminaNo té mèrit. La mama va maquillada.
ResponEliminaEscolta, que no et saps aquella de "aunque la mona se vista de seda, mona se queda"... Hi ha d'haver base.
ResponEliminaSí, sí... base i un bon llenç! I si la mama és la mona, jo sóc el mico filós, oi?
ResponEliminaSí, i el papa el ximpanzé major. Quan parlo amb la teva mare, sempre li dic: "records als micos gran i petit!"
ResponElimina