Un home divertit

“El pobre Carnestoltes és un home divertit, ens escura les butxaques i ens fa anar contents al llit”... Sens dubte, aquesta és la cançó de moda aquesta setmana. Jo la taral·lejo a totes hores.

A escola, la Yulanda s’ha begut l’enteniment i ens ha donat instruccions ben curioses per a cada dia: dilluns vam dur un instrument de percussió –un pot de Krititas ple de nous-; dimarts, un pentinat estrafolari –cuetes de nena agafades amb gomes-; dimecres ens van canviar d’aula –vaig anar a la classe dels Pingüins-; dijous, una sabata de cada color, i divendres, la rua.

La veritat és que cada cop m’adono més que aquests del Fabra són uns apocats i s’espolsen les responsabilitats. Hem fet un cercavila de pa sucat amb boli. Cent metres escassos, des del barri del parvulari fins al parc de Maria Auxiliadora, quan totes les llars d’infants del poble han desfilat pel centre de la població. En Max, que va als Pinyons i encara no té ni un any, s’hi ha passejat amb barretina vestit de Patufet. L’excusa de les nostres mestres no podia ser més falsa: “Podríem baixar al centre caminant, però la pujada se’ls faria cansada”.

Va ser una pena, perquè anàvem molt guapos i gairebé no ens va veure ningú. La mama va aprofitar la mitja hora reglamentària d’esmorzar per escapar-se i aixecar-ne acta, càmera en mà. La meva classe es va disfressar d’arc de Sant Martí i la de l’Araitz, de sol. Mireu quin goig que fèiem!