Entre Tim Burton i el TMEO

Penseu que encara sóc massa petit per haver vist cap pel·lícula de Tim Burton? Creieu que em farien por? Doncs aneu ben errats.

Certament, no he vist mai ni La núvia cadàver ni Malson abans de Nadal; però els meus dibuixos tenen un aire que recorda els seus protagonistes. Són divertits i un pèl sinistres: esquemàtics, mancats de braços -com la Petra, l'amiga d'en Cobi- i amb els cabells en punxa.

La raó és remunta a la vigília del 20 de setembre de 2005 i cal cercar-la en el cinema Catalunya de Berga. Aquell vespre, els pares es van asseure a la platea de la sala 2 per assistir a l'estrena en català de Charlie i la fàbrica de xocolata. I així fou com, suspès en el matalàs de líquid amniòtic del ventre matern, les imatges de la pantalla van penetrar a través de l'ull del melic per inocular-me el gust per l'estètica gòtica i els personatges estranys.

A la Yulanda li fan molta gràcia, i el pare –amant de còmics fanzinerosos d’ínfima qualitat- està encantat amb el meu estil, tan pocasolta. Tot i que la meva carrera artística és massa incipient per identificar possibles influències o fonts d’inspiració, he de reconèixer que m’agrada molt fullejar les revistes del papa (amb el TMEO al capdavant).

El passat 31 de març va tenir lloc la festa de primavera de l’escola. Cada curs tenia una paradeta per exposar els treballs dels alumnes. L’espai destinat a la classe dels gossets estava presidit per un mural amb els nostres autoretrats. Els vam fer amb afany realista i la millor intenció del món, tot i que a la pràctica no ens assemblàvem gaire. Jutgeu-ho vosaltres mateixos a partir d’una de les làmines del meu àlbum.

A l’exterior plovia a bots i barrals. Ens vam aixoplugar sota la marquesina, on l’Associació de Pares i Mares havia organitzat un berenar solidari. Assegut al banc, vaig cruspir-me un tall de pastís de pa de pessic amb casitos i una llauna de cola-cola. El pare s’hauria volgut quedar més estona per veure els treballs de les cosinetes Aina i Araitz, que també corrien per allà, però vam haver de marxar a corre cuita perquè en un obrir i tancar d’ulls vaig sucar peus i pantalons a tots els bassals del pati.