Sang de guita

Divendres vaig fer els meus primers salts de Patum! La nit prèvia, la mare m’havia alliçonat sobre els diferents passos i personatges que componen aquest quadre, a través de Youtube i http://www.lapatum.cat/.

Després d’una hora i mitja de cua al nus de la Trinitat, vam arribar a Berga amb el temps just. Vam canviar-nos de roba a l’aparcament del Lídal, i vam enfilar a tota vela el carrer Major, amb el barret i el mocador de patumaire nusats al coll.

A la plaça de Sant Pere no hi cabia ni una agulla, i el termòmetre marcava 33 graus. A empentes i rodolons vam guanyar un lloc al mig del brogit. El delit de veure en acció els dimonis i els sisisaures, juntament amb la brisa que m’acaronava les galtes assegut a coll del pare, van vèncer la suor, la set i el fum.

Primer va retrunyir el tabal, que va donar pas als turcs i cavallets, les maces, els àngels, la guita grossa, la guita xica, l’àliga, els nans vells, els gegants i els nans nous. La festa va acabar amb el salt de plens. N’hi havia 32! La mare va col·locar-me el mocador com un bandoler i el pare va endinsar-me en un mar de guspires i pólvora. Per uns instants em vaig esporuguir, però m’ho vaig passar pipa. Tinc sang de guita berguedana!