Enmig del brogit i la disbauxa, les cosinetes desafinaven d’allò més interpretant una cançó de Disney Channel anomenada Macarroni. A les baralles i corredisses de la canalla s’afegiren les desercions de la taula de dos clàssics: la mama (“he d’anar a buscar la Nana a l’estació”) i l’Artal (“a echar humo”, segons en Guaix).
En aquest ambient familiar càlid i recollit, els resistents vam descobrir una plata amb 34 pastissets de nata d’Angüés que vam farcir d’espelmes. Ja sabeu que el foc exerceix una força tel·lúrica que m’abdueix. Entre riures i plors, vam bufar les flames i vam entonar “cumpleañios felís” dues-centes vegades.
At 2 am. No, no és el nom de cap nau de la Guerra de les Galàxies (tipus l'At-At o l'At-St) , sinó que fa referència a les 2 de la matinada, hora en què vaig caure adormit al llit de la Marianna.
La famiglia...
ResponEliminaEcco, sangue chiama sangue...
ResponEliminaLa vendetta è un piatto che si serve freddo... (totalment random)
ResponEliminaJa, ja, ja... molt bo això de totalment "random"! I jo encara hi afegiria: omertà, onuri e sangu, la veritable trilogia mediterrània...
ResponElimina