34

Les emocions fortes s’acumulem. Ahir van arribar els guaixos de Muixagones. Vam celebrar plegats l’aniversari del papa amb un sopar que hauria fet les delícies dels germans Marx. Entre ampolla i ampolla de vi, en Guaix rondinava: “ya estoy estresado, mañana mismo me vuelvo a ir”.

Enmig del brogit i la disbauxa, les cosinetes desafinaven d’allò més interpretant una cançó de Disney Channel anomenada Macarroni. A les baralles i corredisses de la canalla s’afegiren les desercions de la taula de dos clàssics: la mama (“he d’anar a buscar la Nana a l’estació”) i l’Artal (“a echar humo”, segons en Guaix).

En aquest ambient familiar càlid i recollit, els resistents vam descobrir una plata amb 34 pastissets de nata d’Angüés que vam farcir d’espelmes. Ja sabeu que el foc exerceix una força tel·lúrica que m’abdueix. Entre riures i plors, vam bufar les flames i vam entonar “cumpleañios felís” dues-centes vegades.

At 2 am. No, no és el nom de cap nau de la Guerra de les Galàxies (tipus l'At-At o l'At-St) , sinó que fa referència a les 2 de la matinada, hora en què vaig caure adormit al llit de la Marianna.